L'Alguer

De Viquipèdia

L'Alguer
Alghero/L'Alguer

(En detall)
Localització
Municipi de Sardenya (Itàlia)
Vista dels murs de L'Alguer.
Estat • Regió • Província	Itàlia Sardenya Província de Sàsser
Gentilici	Alguerès, algueresa
Predom. ling.	Català
Superfície	224,43 km²
Altitud	7 m
Població (2006)   • Densitat	42.289 hab. 188,43 hab/km²
Coordenades	40° 33′ N, 08° 19′ ECoordenades: 40° 33′ N, 08° 19′ E
Distàncies	28 km de Sàsser 186 km de Càller 379 km de Roma 523 km de Barcelona
Sistema polític Nuclis • Síndic:	8 Marco Tedde (Forza Italia)
Codi postal	07041
Festa major	Sant Miquel (29 de setembre)
Web	http://www.ciutatdelalguer.it/

L'Alguer (en italià: Alghero, en sard: S'Alighèra) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser.

[edita] Cultura i llengua

L'Alguer té una població de 40.391 habitants (2006). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans del Penedès i del Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:

Des de 1997 el català compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta", a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com també a Mallorca i altres zones del País Valencià com passa a Xeraco).^[1]

[edita] Història

Muralla de l'Alguer

L'àrea de l'Alguer va ser poblada temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ací al 4t mil·leni aC quan la civilització nurag hi fou present des de 1500 aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). El 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimoniós i colonitzada per catalans; llavors la ciutat va prosperar i va rebre el títol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successió, el domini de la Corona d'Aragó va acabar el 1702 amb una gran decadència de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la península. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en italià com Mateu Lluís i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la presència de la malària al camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès.

Actualment la senyera quatribarrada oneja a l'ajuntament alguerés juntament amb la bandera italiana i l'europea.

Després de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turística.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Milà i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cònsol a Càller, Eduard Toda i Güell . Però fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupació Catalanista, de la qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupació es transformà en el Centre Catalanista La Palmavera, que aplegà els catalanistes algueresos, però fou clausurada després de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envià una nova missió a l'illa i des d'aleshores les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat més fluïda.^[2]

[edita] Demografia

[edita] Llocs i Monuments importants

• Palau Carcassona
• La Catedral de Santa Maria. Començada al 1570, va ser oberta al 1593 però va ser acabada i consagrada al 1730. L'església original té un estil gòtic català, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, però, són d'estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nàrtex neoclàssic a la façana, canviant bruscament la seua aparença.
• L'Església de St. Francesc (1360, reconstruïda a finals del segle XVI). Les parts originals gòtiques catalanes es poden veure a l'altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim Sacrament. El campanar és de la primera meitat del segle XVI.
• L'Església de St. Miquel
• L'antiga església de la Mare de Déu del Rosari, ara seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.
• La Torre del Portal, construïda a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l'Esperó Reial (segle XVI).
• Palau d'Albis (segle XVI), un exemple típic d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541 l'emperador Carles V hi va viure.^[3]

100 Nurags es mantenen i es poden veure a les àrees veïnes de Santa Imbènia, Palmavera i Anghelu Ruju i també es poden veuren necròpolis a Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imbènia (a més de troballes romanes).

Panoràmica del port de L'Alguer.

[edita] Fills i filles il·lustres de la ciutat

Monument a la unitat de la llengua catalana a l'Alguer.

• Antoni Lo Frasso: (1521-1595) poeta
• Giuseppe Manno (it): (1786-1868) president del senat del Regne de Sardenya i del Regne d'Itàlia
• Salvatore Burruni (en): (1933-2004) campió del món de boxa
• Antonello Cuccureddu (it): (1949) jugador de futbol de la Juventus
• Pino Piras: (1941-1989) cantant
• Franco Restaino (it): (1938) filòsof
• Gabriella Carlucci (it): (1959) presentadora de televisió italiana
• Tessa Gelisio (web): (1977) naturalista presentadora de televisió italiana
• Àngel Ceràvola: cantant
• Antonel·lo Colledanchise: cantant
• Pasqual Gal·lo: cantant
• Joan Palomba: mestre d'escola i estudiós de la llengua algueresa
• Antoni Ciuffo: poeta
• Antonio Marras (web): estilista
• Enzo Favata (web): cantant de jazz
• Franca Masu: cantant
• Maria Aurora Salvagno: atleta (campiona universitària, convocada pels Jocs Olímpics de Pequín)

[edita] Galeria d'imatges

Vista	Vista	Catedral de Santa Maria	Badia de L'Alguer
Carrer de S. Francesc (Barri Vell - l'Alguer Vella)	Plaça del Pou Vell ("Piazza civica")	Torre de Sant Jaume	Torre de la Magdalena
Torre de l'Esperó	Cova de Neptú	Cap de la Caça	Vegetació del Cap de la Caça

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Vi de l'Alguer

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Web oficial de L'Alguer (català) (italià)
• L'Obra Cultural de l'Alguer (català)

[edita] Mitjans de comunicació locals

• Portal d'actualitat a L'Alguer (català) (italià)
• Web del periòdic de cultura i informació "l'Alguer" (català)
• Vilaweb l'Alguer (català)

Països Catalans

Catalunya · País Valencià · Illes Balears · Catalunya Nord · Andorra · Franja de Ponent · l'Alguer · el Carxe